1 1 v. tr. [LC] Disposar (dues coses) formant creu l'una amb l'altra. Han encreuat dos llistons per indicar que el pas està barrat. Encreuar les cames l'una sobre l'altra. S'estava amb els braços encreuats sense fer res. 1 2 [DE] encreuar els focs [o encreuar els tirs] Dirigir-los des de llocs distints a un mateix punt. 2 1 v. intr. pron. [LC] Dues vies, trobar-se en un punt del seu recorregut i travessar l'una l'altra. Els dos camins s'encreuen a can Gomis. 2 2 v. intr. pron. [LC] Un automòbil, un tren, un missatger, etc., trobar-se en un punt determinat del recorregut amb un altre que va en sentit contrari. El Talgo de París i l'exprés de Barcelona s'encreuaran a l'estació de Girona. Encreuar-se dos correus. 3 v. tr. [DE] Lluitar (amb les espases). 4 v. tr. [IT] Passar (els fils d'ordit) per la creu. 5 v. tr. [BI] Acoblar (individus de races diferents o d'espècies afins). Vaig encreuar coloms blancs amb coloms negres. Un gos encreuat de llop. Encreuar dues races de gossos. Encreuar una raça amb una altra.
